📱 Infants i pantalles: el debat ja no és només quantes hores

Les pantalles formen part de la vida quotidiana dels infants. Per estudiar, comunicar-se, jugar, mirar vídeos o simplement passar una estona.

Però aquesta setmana han aparegut noves dades que tornen a posar el tema sobre la taula. I també una proposta de la Comissió Europea que planteja canvis importants sobre l’accés dels menors a les xarxes socials.

Potser la pregunta ja no és només “quanta estona passa davant d'una pantalla?”, sinó també “què hi fa, com està dissenyat aquest entorn i què ocupa el lloc d'aquesta estona?”

📊 Tres hores i mitja al dia

L'estudi PASOS 2026, de la Gasol Foundation, analitza l'ús de pantalles en infants i adolescents d'entre 8 i 16 anys a Espanya. L'estudi vol descriure els patrons d'ús i la seva evolució, així com les diferències segons edat, gènere i nivell socioeconòmic.

Les dades presentades aquesta setmana situen el temps mitjà d'ús en 215,5 minuts diaris, més de tres hores i mitja, i un 69,6% supera les dues hores diàries.

Però hi ha un matís important: aquest temps no equival necessàriament a tres hores i mitja d'entreteniment digital. No tot l'ús de pantalles és igual ni té la mateixa finalitat.

I aquí és on el debat es complica —i també es fa més interessant.

🧠 No totes les pantalles són iguals

No és el mateix fer una videotrucada amb els avis, buscar informació per a un treball de l'escola, veure un documental o passar una hora fent scroll sense un objectiu concret.

La recerca també apunta en aquesta direcció.

Una revisió sistemàtica publicada a JAMA Pediatrics, que va analitzar 100 estudis i més de 176.000 participants, va trobar que determinats contextos d'ús —com més temps de visionat de programes o la televisió de fons— s'associaven amb pitjors resultats cognitius en la primera infància. En canvi, mirar continguts amb un adult es va associar positivament amb alguns resultats cognitius.

Això no permet dir que “les pantalles fan baixar el coeficient intel·lectual” de manera general.

Sí que ens diu una cosa important: no només importa quant temps passen davant d'una pantalla, sinó què hi fan, com, quan i amb qui.

🌐 Europa també obre el debat

El 17 de setembre, la Comissió Europea va presentar la proposta de l'EU KIDS Act, un marc europeu per reforçar la protecció dels menors en serveis digitals.

La proposta planteja, entre altres mesures, que els menors de 13 anys no tinguin accés a les xarxes socials; que entre els 13 i els 15 anys l'accés sigui mitjançant comptes gestionats pels progenitors i amb funcions limitades; i que a partir dels 15 anys puguin gestionar el seu propi compte.

També planteja limitar funcions com el scroll infinit, determinats mecanismes de recompensa i les notificacions durant les hores de son, i demana més responsabilitat a les plataformes perquè els seus serveis siguin segurs per als menors.

De moment, però, és una proposta i no una llei aprovada. Ara haurà de passar pel Parlament Europeu i el Consell, que negociaran el text definitiu.

I això introdueix una idea interessant: la responsabilitat sobre l'ús digital dels infants no recau només en les famílies. També té a veure amb com estan dissenyades les plataformes que utilitzen.

👨‍👩‍👧‍👦 I a casa, què podem fer?

Mentre aquest debat continua, hi ha decisions molt més quotidianes que sí que podem prendre.

Pot ajudar més pensar en hàbits i contextos que no pas en una única xifra.

🕰️ Mirar quan s'utilitzenNo és el mateix una pantalla abans d'anar a dormir que durant una estona concreta de la tarda.

🎯 Preguntar-nos per a què s'utilitzaÉs joc? Comunicació? Aprenentatge? Entreteniment? Una estona per desconnectar?

📺 Seleccionar què mirenL'edat, el contingut i la qualitat també importen.

👀 Acompanyar quan sigui possibleEspecialment quan són petits, compartir una pantalla pot convertir una activitat passiva en una oportunitat per parlar, preguntar i comentar.

🚪 Posar alguns límits previsiblesQue les normes no apareguin només quan ja hi ha conflicte.

📱 Mirar també el nostre propi úsEls infants aprenen molt del que veuen fer als adults.

🏡 I a casa meva?

A casa no tenim televisió (al menjador) ni tauleta.

No és perquè pensi que qualsevol pantalla sigui dolenta. Però sí que em preocupa què pot passar quan les pantalles ocupen massa espai durant una etapa en què el cervell encara està desenvolupant-se.

En el nostre cas, hem optat per introduir-les molt a poc a poc.

El meu fill té 6 anys i ara tot just comencem a veure algun documental o alguna pel·lícula que seleccionem pensant en la seva edat. No té una pantalla pròpia ni forma part de la seva rutina diària.

I també hi ha una raó molt personal darrere d'aquesta decisió.

Jo vaig tenir el meu primer telèfon mòbil als 18 anys.

Evidentment, no perquè els meus pares haguessin fet un estudi sobre criança digital —els smartphones ni tan sols existien—, sinó perquè simplement aquella era la realitat que em va tocar viure.

Vaig créixer sense poder consultar qualsevol cosa al moment, sense notificacions, sense xarxes socials i sense tenir entreteniment disponible les 24 hores.

No puc comparar directament aquella infància amb la d'un infant que creix avui, perquè el món és un altre.

Però sí que em fa pensar en una cosa:

Que una tecnologia existeixi no vol dir necessàriament que un infant la necessiti des de petit.

I aquesta és una decisió que, en el nostre cas, hem pres així.

No crec que aquesta sigui necessàriament la manera que ha de funcionar a totes les cases. Cada família té la seva realitat, els seus ritmes i les seves decisions.

Però sí que crec que val la pena decidir quan entra la tecnologia, com entra i quin lloc volem que ocupi.

🌱 Potser la pregunta és aquesta

No es tracta de criar infants completament allunyats de la tecnologia.

Tampoc de pensar que totes les pantalles tenen el mateix efecte.

Es tracta d'aprendre a distingir.

Què mira.Per què ho mira.Quant temps.Amb qui.I què està deixant de fer mentre ho fa.

Perquè el benestar digital no consisteix només a comptar minuts.

També consisteix a assegurar-nos que, mentre els infants creixen en un món cada vegada més digital, continuen tenint temps per parlar, moure's, jugar, imaginar, avorrir-se, descobrir i estar amb els altres.

📌 Fonts

• Gasol Foundation — PASOS 2026: estudi sobre l'ús de pantalles entre infants i adolescents de 8 a 16 anys a Espanya.

• Comissió Europea — EU KIDS Act: proposta presentada el 17 de setembre de 2026.

• JAMA Pediatrics — revisió sistemàtica i metaanàlisi: contextos d'ús de pantalles i desenvolupament cognitiu i psicosocial en la primera infància.