top of page

Quan comença el curs, què necessiten realment els infants? Escola, comunitat, joc i menys soroll digital

Sep 13
4 min de lectura

Actualitzat: Sep 18

Dos infants amb motxilles s’abracen i caminen cap a una escola, en un pati arbrat i assolellat.

Setembre té una manera particular d’accelerar-nos. Torna l’escola, reapareixen les extraescolars, recuperem horaris i, gairebé sense adonar-nos-en, l’agenda familiar torna a omplir-se.

Però aquest inici de curs també pot ser una bona oportunitat per fer-nos una pregunta diferent: com volem que visquin els infants aquest nou curs?

Aquesta setmana, tres temes posen sobre la taula idees interessants: una nova oferta d’activitats extraescolars a Manresa, una Festa Major de Sallent que torna a reivindicar la cultura i la comunitat, i una jornada europea que reflexiona sobre com haurien de ser els serveis d’educació i criança de la primera infància.

I tots tres tenen alguna cosa en comú: la infància necessita molt més que una agenda plena.


🎒 Extraescolars sí, però amb criteri

L’Ajuntament de Manresa ha publicat l’oferta municipal de La tarda és extra! per al curs 2026-2027. Les inscripcions s’obren el 14 de setembre i el programa inclou activitats gratuïtes per a infants, adolescents i joves. Entre les novetats hi ha propostes com el circ, el bàsquet, l’escriptura creativa i activitats relacionades amb la música.

És una bona notícia perquè amplia les oportunitats d’accés a activitats educatives i de lleure.

Però també ens porta a una reflexió important: que hi hagi moltes activitats disponibles no vol dir que les haguem d’omplir totes.

Una extraescolar pot aportar moviment, creativitat, relacions socials o descoberta de nous interessos. Però el temps lliure també té un valor enorme.

Un infant necessita moments en què no hi hagi res programat. Temps per avorrir-se, inventar, observar, repetir una activitat que li agrada o simplement estar amb la família.

A l’hora de preparar l’agenda del curs, pot ser útil preguntar-nos:

  • Aquesta activitat respon a un interès real de l’infant?

  • Té prou temps per jugar sense instruccions?

  • Hi ha espai per descansar?

  • L’agenda familiar ens permet gaudir o ens fa anar sempre amb presses?

No es tracta de fer menys per sistema. Es tracta d’escollir millor.

Dos nens amb pilota de bàsquet caminen pel gimnàs durant l’entrenament, amb altres jugadors i l’entrenador al fons.

🎉 La festa també educa

Les festes populars tenen una dimensió especialment valuosa per als infants.

Veure els gegants pels carrers, escoltar música, reconèixer persones del poble, participar en una tradició que es repeteix cada any o descobrir que darrere d’una festa hi ha moltes persones i entitats que hi treballen és també una manera d’aprendre.

Els infants no només estudien la cultura: també la viuen.

I hi ha una cosa especialment bonica: la memòria es construeix a través de les experiències compartides.

Potser d’aquí uns anys un infant no recordarà exactament quin dia va fer una determinada activitat extraescolar. Però és molt possible que recordi aquella festa en què va veure passar els gegants, va ballar amb la família o va viure una nit especial al seu poble.

Celebrar també és educar.

Dos infants amb mocadors vermells toquen tambors en una rua de carrer, envoltats de gent i una figura de drac.

🤝 Criar no hauria de ser una experiència aïllada

Un altre dels temes que aquesta setmana ens convida a reflexionar és la manera com construïm els serveis i els espais de criança.

El projecte europeu EDUFIRST ha treballat durant tres anys sobre com avançar cap a serveis d’educació i atenció a la primera infància més inclusius, equitatius i connectats amb les comunitats.


El plantejament és interessant perquè amplia la mirada.

Quan parlem de criança, sovint pensem sobretot en què fan les famílies a casa. Però criar també depèn de l’entorn: dels espais disponibles, dels serveis, de les oportunitats de participació, de les relacions comunitàries i de si les famílies tenen llocs on trobar-se i sentir-se acompanyades.


Això connecta amb una idea que val la pena reivindicar:

la criança no hauria de ser una experiència aïllada.

Els infants creixen dins d’una comunitat, i aquesta comunitat també té responsabilitat en el seu benestar.


Mares i infants juguen i xerren en una aula de joc, amb coixins d’animals i joguines de colors.

📱 I les pantalles?

En aquest inici de curs també torna un tema recurrent: la relació entre infància, adolescència i tecnologia.


L’informe Infància, adolescència i benestar digital, elaborat per UNICEF Espanya, Red.es, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Consell General de Col·legis d’Enginyeria Informàtica, va analitzar les experiències de gairebé 100.000 infants i adolescents a Espanya, incloent-hi 11.476 participants de Catalunya.


Entre les dades de Catalunya, l’informe assenyala que el 39,8% dels infants de 5è i 6è de primària disposa de mòbil propi, mentre que el 93,2% dels adolescents està registrat almenys en una xarxa social.

Però l’estudi també posa sobre la taula una qüestió important: el benestar digital no depèn només del nombre d’hores davant d’una pantalla. També hi intervenen la salut, la convivència, l’educació i la manera com els infants i adolescents es relacionen amb l’entorn digital.


Això ens porta de nou al principi.

Potser la pregunta no és només “quantes hores de pantalla?”, sinó també:

Què estem oferint als infants quan deixem la pantalla?


Temps compartit. Converses. Natura. Joc. Cultura. Avorriment. Amics. Festes. Rituals. Espais on moure’s i explorar.

No cal demonitzar la tecnologia. Però sí que podem procurar que no acabi ocupant tot l’espai que podrien ocupar altres experiències.


Nens i adults juguen i dibuixen en un saló lluminós; un nen al sofà mira una tauleta.

🌿 Per començar el curs, potser no necessitem més coses

Potser setembre no ens demana una agenda perfecta.

Potser ens demana una agenda que deixi espai per viure.

Espai per jugar sense objectiu. Per celebrar. Per anar al poble i trobar-nos amb els veïns. Per descobrir una tradició.

Per fer una excursió improvisada. Per estar junts sense haver de produir res.

Dos infants s’agafen de la mà i corren per una plaça amb banderoles, gent i una església de pedra al fons.

Perquè la infància no passa només a l’escola ni dins de les activitats programades.


També passa als carrers, a les places, a casa, als boscos, a les festes i en aquells moments que no havíem planificat.


I potser aquest és un dels millors propòsits que podem fer-nos aquest setembre:

no omplir tota l’agenda dels infants, sinó deixar-hi prou espai perquè hi càpiga la infància.




Logo colorit sobre fons blanc amb el text Mucofestes i Experiències per a infants i famílies en caixes grogues.

1 comentari

Puntuat amb 0 de 5 estrelles.
Encara no hi ha puntuacions

Afegeix una puntuació
Convidat
13 de set.
Puntuat amb 5 de 5 estrelles.

✨🔝

M'agrada
bottom of page